Avui en el blog m'agradaria parlar sobre una classe que vaig tenir ahir per la tarda del mòdul de Coed (Comunicació oral, escrita i digital).
El professor de l'assignatura en qüestió sempre al començar la classe ens llegeix un poema, i ahir va tocar un poema de Miquel Martí i Pol, que com molts de vosaltres sabreu és escriptor català molt reconegut, a més d'escriptor és poeta i traductor. Si esteu interessants en la seva biografia us deixo un link per a que podeu saber més sobre ell.
Biografia Miquel Martí i Pol
Tornant al tema, el poema que vàrem tractar ahir a classe era un que aquest poeta va anomenar: "Ara mateix". Aquest poema tracta sobre la polèmica que va causar als anys vuitanta la ara coneguda Democràcia i tot el que amb ella comportava.
A continuació, us deixaré el poema per a les persones que no el coneixen el puguin llegir, i per a les persones que el coneixen i els agrada el puguin tornar a llegir.
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.
Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.
Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Moltes gràcies a tots i fins aviat!
Webs de consulta:
http://urquinaona.obolog.com/ara-mateix-miquel-marti-i-pol-160377
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada