Cançó del capvespre de Josep Mª de Sagarra

Hola a tots i totes.

Ahir a la classe de Coed el nostre professor Josep, ens va llegir un poema molt bonic d'un escriptor que és diu: Josep Maria de Sagarra.

A continuació, us deixaré un enllaç per les persones curioses que vulguin saber qui és i què va fer. Biografia Josep Mª de Sagarra.

El poema que varem estar comentant i llegint a classe és el següent:

Hi ha una vela enllà del mar,
h ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
1uan cau la tarda

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivada,
sento el sospir i el bruel
quan cau la tarda.

Sento la pena per dins
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robis
quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,
però l'angunia es retarda...
sento que l'enyoro tant,
quan cau la tarda!

Moltes gràcies i fins aviat!

Webs consultades:

http://www.viasona.cat/grup/celdoni-fonoll/antologia-1974-1998/canco-del-capvespre

http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/pagina.php?id_sec=2285

La meva amiga con un vaixell blanc

Hola a tots i totes.

A classe de Coed, l'altre dia el nostre professor ens va llegir un poema de Joan Salvat-Papasseit, narrava una història d'amor. Per si voleu saber més sobre aquest escriptor us deixo aquí el link per veure la seva biografia.

Biografia Joan Salvat Papasseit

El poema em va agradar molt i penso que tot i que algunes paraules són complicades d'entedre, ja que parla en sentit figurat, arribés a entendre els sentiments que vol transmetre.

A continuació  us deixo el poema per les persones que tinguin curiositat de llegir-se'l.

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.

La meva amiga: com un vaixell blanc.
I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.

I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

Moltes gràcies i fins aviat!

Webs consultades:
http://www.cancioneros.com/nc/3885/0/la-meva-amiga-com-un-vaixell-blanc-joan-salvat-papasseit-carlos-boldori
http://www.google.es/imgres?um=1&hl=ca&client=firefox-a&sa=N&rls=org.mozilla:es-ES:official&authuser=0&biw=1024&bih=583&tbm=isch&tbnid=VSqy_p8jNBtN7M:&imgrefurl=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit&docid=kimjdO_1kfZOXM&imgurl=http://lletra.uoc.edu/uploads/20091125/jsalvatpapasseit.jpg&w=500&h=402&ei=3KdyUJfkMMvL0AWzqIH4Cw&zoom=1&iact=hc&vpx=95&vpy=142&dur=573&hovh=201&hovw=250&tx=155&ty=96&sig=103319947895842688944&page=1&tbnh=127&tbnw=159&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70

Ara mateix de Miquel Martí i Pol

Hola a tots i totes.

Avui en el blog m'agradaria parlar sobre una classe que vaig tenir ahir per la tarda del mòdul de Coed (Comunicació oral, escrita i digital).

El professor de l'assignatura en qüestió sempre al començar la classe ens llegeix un poema, i ahir va tocar un poema de Miquel Martí i Pol, que com molts de vosaltres sabreu és escriptor català molt reconegut, a més d'escriptor és poeta i traductor. Si esteu interessants en la seva biografia us deixo un link per a que podeu saber més sobre ell.

Biografia Miquel Martí i Pol

Tornant al tema, el poema que vàrem tractar ahir a classe era un que aquest poeta va anomenar: "Ara mateix". Aquest poema tracta sobre la polèmica que va causar als anys vuitanta la ara coneguda Democràcia i tot el que amb ella comportava.

A continuació, us deixaré el poema per a les persones que no el coneixen el puguin llegir, i per a les persones que el coneixen i els agrada el puguin tornar a llegir.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.

Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Moltes gràcies a tots i fins aviat!

Webs de consulta:
http://urquinaona.obolog.com/ara-mateix-miquel-marti-i-pol-160377