A classe de Coed, l'altre dia el nostre professor ens va llegir un poema de Joan Salvat-Papasseit, narrava una història d'amor. Per si voleu saber més sobre aquest escriptor us deixo aquí el link per veure la seva biografia.
El poema em va agradar molt i penso que tot i que algunes paraules són complicades d'entedre, ja que parla en sentit figurat, arribés a entendre els sentiments que vol transmetre.
A continuació us deixo el poema per les persones que tinguin curiositat de llegir-se'l.
Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.
Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-
I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.
-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-
A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.
I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! - em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.
Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrena d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-
I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.
-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-
A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.
I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.
Moltes gràcies i fins aviat!
Webs consultades:
http://www.cancioneros.com/nc/3885/0/la-meva-amiga-com-un-vaixell-blanc-joan-salvat-papasseit-carlos-boldori
http://www.google.es/imgres?um=1&hl=ca&client=firefox-a&sa=N&rls=org.mozilla:es-ES:official&authuser=0&biw=1024&bih=583&tbm=isch&tbnid=VSqy_p8jNBtN7M:&imgrefurl=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit&docid=kimjdO_1kfZOXM&imgurl=http://lletra.uoc.edu/uploads/20091125/jsalvatpapasseit.jpg&w=500&h=402&ei=3KdyUJfkMMvL0AWzqIH4Cw&zoom=1&iact=hc&vpx=95&vpy=142&dur=573&hovh=201&hovw=250&tx=155&ty=96&sig=103319947895842688944&page=1&tbnh=127&tbnw=159&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada